L'enfocament humanista del FoodTech: com Novameat combina ciència, creativitat i cultura
A Barcelona, una ciutat on la gastronomia dialoga amb la ciència i l'art, Novameat representa una nova generació d'empreses que entenen la tecnologia com a mitjà per servir la humanitat. El seu fundador i CEO, Giuseppe Scionti , ho expressa amb claredat:
"Creiem que tot parteix d'una barreja entre tecnologia i educació. Des del principi, cal associar la part científica amb la part humanista."
Aquesta idea -que la innovació s'ha de traduir en una cosa que la societat pugui comprendre i abraçar- defineix l'ADN d'aquesta food tech barcelonina. Més enllà d'imprimir carn vegetal en 3D, el seu propòsit és crear un sistema alimentari més sostenible i ètic , integrant ciència, art i cultura a cada pas del procés.
Ciència amb ànima: unir tecnologia i educació
Per a Giuseppe, el desafiament no consisteix només a perfeccionar la tècnica, sinó a traduir el coneixement científic en impacte social . "El que fem nou en aquest espai —explica— ha de poder comunicar-se a la societat. No n'hi ha prou amb innovar; cal ensenyar."
Aquesta mirada reflecteix una tendència creixent: la innovació tecnològica necessita mediadors culturals. En el cas de Novameat, l'empresa actua com a pont entre el laboratori i la taula, entre els científics i els xefs, entre la investigació i l'experiència humana de menjar.
L'art de cuinar el futur
“El que fem en menjar és sempre una barreja entre ciència i art”.
Així resumeix Giuseppe l'esperit de Novameat. Des de la seva fundació, l'equip va consultar alguns dels millors xefs del món per entendre com integrar els seus productes a les tradicions culinàries existents.
Aquesta col·laboració recorda la revolució de Ferran Adrià a elBulli, que va demostrar que la creativitat culinària pot ser una forma de pensament científic .
En aquest sentit, la innovació alimentària s'assembla molt a la innovació empresarial: ambdós processos requereixen experimentar, fallar i tornar a començar, però sobretot, dialogar amb la tradició . En paraules de Giuseppe, el repte és treballar “amb ingredients naturals que estiguin als límits entre la tradició —que en llocs com Itàlia o Barcelona es considera gairebé una religió— i la innovació”.
Aquesta tensió, manejada amb respecte i curiositat, és el que transforma un producte en cultura.
Aprendre del passat per imaginar el futur
Giuseppe i el seu equip dediquen temps a mirar enrere:
“Com que estem construint un nou sistema alimentari, és important estudiar el que ha passat abans: com les companyies de menjar han servit a la societat amb tecnologies i processos innovadors.”
Aquesta perspectiva històrica és essencial. Comprendre com la societat ha acceptat o resistit les innovacions del passat ajuda a dissenyar estratègies més humanes per al present. De la mateixa manera que les empreses estudien el comportament del consumidor, Novameat estudia la història com a brúixola ètica i cultural .
Empatia: el valor més tecnològic de tots
Quan se li pregunta per la rellevància de valors com l'empatia o la curiositat al sector alimentari, Giuseppe respon sense dubtar:
"Ser empàtic significa entendre no només el que els teus clients necessiten, sinó també el que pensen els consumidors i els que fan el menjar."
Aquesta doble empatia –interna i externa– es tradueix en una pràctica empresarial més conscient. Comprendre les emocions i necessitats de tots els actors del sistema permet crear solucions sostenibles que transcendeixen el producte.
Si escau, l'empatia no és un adorn ètic: és una eina estratègica per innovar amb propòsit .
Creativitat als límits
La creativitat, explica Giuseppe, “és el que importa realment quan treballes en innovació alimentària”.
Trobar l'equilibri entre allò familiar i allò nou és una forma d'art en si mateixa. “Quan intentes fer alguna cosa bona per al planeta i per a la societat –afegeix–, és un win-win obvi, i la innovació es tradueix més fàcilment a la societat.”
Aquesta frase resumeix una veritat aplicable a qualsevol sector: la innovació només té sentit quan connecta amb el bé comú . I per aconseguir-ho, cal imaginació, empatia i sensibilitat cultural: les mateixes habilitats que l'informe Leadership Development Report 2024 de Harvard Business Publishing identifica com a essencials per als líders del futur.
Liderar des de dins
"Com a fundador d'una startup petita, la millor manera de liderar és a través de la conversa constant. Cal estar en persona, compartir informació, criticar les decisions, ser escèptics amb els nostres productes."
Giuseppe defensa un estil de lideratge basat en la presència i l'exemple. “Liderar amb l'exemple –diu– desbloqueja més creativitat, més discussió i més confiança.”
Rebutja la gestió a distància o els taulers de control freds: prefereix liderar “a les trinxeres” , resolent problemes al costat del seu equip i mantenint viva la missió comuna: “salvar el planeta i la biodiversitat usant els recursos de forma més eficient”.
Aquesta filosofia reflecteix el que anomenem a The Human Element Studio un lideratge humanista : aquell que combina claredat de propòsit, escolta activa i participació directa.
Cultura i col·laboració: el cor de la innovació
Novameat demostra que la innovació no és només qüestió de tecnologia, sinó de cultura organitzacional. Un petit equip, multidisciplinar i compromès amb un propòsit comú pot moure fronteres si es guia per valors compartits i curiositat contínua.
A The Human Element Studio , treballem precisament amb empreses que busquen això: reconnectar els seus equips amb la dimensió humana de la innovació . A través d'experiències culturals dissenyades per desenvolupar empatia, creativitat i pensament crític, ajudem que els equips redescobreixin el que Giuseppe practica cada dia a Novameat: que les solucions més avançades són sovint les més humanes.
Aprendre des de la cultura
Si la teva organització busca connectar la innovació amb una comprensió més profunda del que és humà, et convidem a explorar les nostres experiències culturals .
Dissenyades per despertar la curiositat i fomentar l'empatia, aquestes propostes ofereixen un espai on ciència, art i reflexió es troben per inspirar noves maneres de pensar i treballar junts.
Perquè el futur de la innovació no depèn només de la tecnologia que fem servir, sinó de com cultivem allò que ens fa humans.